Etiqueta: Prat de la Riba

In the last few days many of you may have received, via Twitter, Facebook or any other 2.0 platform—even television, radio and the press publicised it on some programmes—one of those hoaxes (a false text spread in order to confuse or, as in this case, directly lie), according to which there are almost half a million politicians in the Spanish State. This is utterly false and contributes to feeding the idea, deep-rooted in many people, that there are too many politicians in Spain, forming an elite with no professional qualifications who, to put it bluntly, do absolutely nothing and directly benefit from the crisis rather than suffering its effects.

As you may understand, here I have to say my piece. Those who know me and follow this blog will have already known for some time about the post I currently have the honour and responsibility of occupying and the skills I possess to do the job. For those who have come here without knowing who I am, I will introduce myself. I am Carles Flamerich i Castells, Director-General for Telecommunications and the Information Society of the Government of Catalonia.

I’m fed up with the generalisation that says ALL politicians are corrupt and good for nothing. It is a deeply unfair, destructive and anti-democratic idea. What would you think if we applied the same idea to business people, civil servants, bankers, doctors, lawyers, teachers, priests or any other group? What should we do? Get rid of all the politicians? So, I am a politician and I know many like me -and all ideologies- who do our job with dedication, responsibility and honesty.

Politics—democracy—is what sees countries progress and makes them freer, even to defend the right to insult us in a way so utterly simplistic and demagogical in any form of media. That is the greatness of democracy, and long may it continue! And democracy is not constructed all on its own. It is constructed with effort from everyone, day by day. It is constructed by educating us as individuals and citizens, bearing in mind that one day everything we have learned, all our effort, can be placed at the service of our country. And I place all my education, my two qualifications in Telecommunications Engineering, my two master’s degrees, my 25 years in the profession and my 32 years as a political activist at the service of an idea and its context: Catalonia and its freedom.

Now, more than ever, everyone needs to be sensible. Over the next few months, the country will need the kind of cohesion it has not had in the past 500 years. The time has come to take a step forward, and recovering nation-building values is the task of everyone at all levels. It even includes ceasing to spread lies like the ones that motivate this post, which have a deeply Fascist background. Because, after that, what stops us believing every word of the current discourse that says, “it’s the autonomous communities’ fault…”

I am a politician; I believe deeply in democracy and in Catalonia. I am convinced that, if what we want is to be a state, we need to recover the lost values which countries that do work, like Germany and the Nordic countries, possess. Paying taxes (paying and being paid bills with VAT), following traffic regulations (not crossing the road when the light is red when we’re pedestrians) and using public resources (health, unemployment benefit, for example) when necessary—these customs, which should be the only accepted and acceptable ones in a healthy society like the one we aspire to construct for Catalonia, clash with the fact that the attitudes of many people have become more Spanish, based on the picaresque archetype sketched out by Lazarillo de Tormes centuries ago. What we need to do is make them more European, as would be the case in the countries on our continent with a longer democratic tradition. Let’s educate ourselves, let’s learn from masters like Father Cinto Verdaguer, Prat de la Riba or David Ben-Gurion in his book Years of Challenge, in which he explains the creation of modern Israel. Let’s learn from all of them, and we’ll be much stronger. Everyone’s concern and indignation is legitimate, but we mustn’t fall into simplistic, destructive traps. If we If they did, we would have won. That will not happen again.

 

Cap cim és prou altEn els darrers dies molts de vosaltres haureu pogut rebre, via twitter, Facebook o qualsevol altra plataforma 2.0 –i fins i tot la televisió, la ràdio i la premsa se’n van fer ressò en alguns programes- un d’aquells hoax (un text fals que es difon amb intenció de confondre o com és el cas, directament, mentir) segons el qual a l’Estat Espanyol hi ha gairebé mig milió de polítics. Això, que és totalment fals, contribueix a alimentar la idea arrelada en molta gent que hi ha a l’Estat massa polítics, els quals formen una elit sense qualificació professional que, per dir-ho ras i curt, no fot ni brot i no pateix els efectes de la crisi sinó que, directament, se’n beneficia.

Com podeu comprendre, aquí hi haig de dir la meva. Els qui ja em coneixeu i seguiu aquest bloc ja sabeu de lluny quin càrrec tinc l’honor i la responsabilitat d’ocupar actualment i quina és la meva capacitació per dur-la a terme. Per a aquells qui heu arribat aquí sense saber qui sóc, em presento. Sóc en Carles Flamerich i Castells, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Govern de Catalunya.

Estic fart de la generalització segons la qual TOTS els polítics són corruptes i no serveixen per a res. Es tracta d’una idea profundament injusta, destructiva i antidemocràtica. Què us assembla si apliquem el mateix als empresaris, als funcionaris, banquers, metges, advocats, profesors, eclesiàstics o a qualsevol altre col•lectiu? Què hem de fer? Desfer-nos de tots els polítics? Doncs bé: jo ho sóc, de polític, i conec a molts com jo –i de totes les ideologies- que fem la nostra feina amb dedicació, amb responsabilitat i amb honestedat.

La política, la democràcia, és la que fa avançar els països i els tornen més lliures, fins i tot per defensar el dret que se’ns insulti en qualsevol mitjà de comunicació de forma absolutament simplista i demagògica. Aquesta és la grandesa de la democràcia, i que duri. I la democràcia no es construeix tota sola. Es construeix amb l’esforç de tots, dia a dia. Es construeix formant-nos com a individus, com a ciutadans, tenint present que un dia tot allò que hem après, tot el nostre esforç, pot posar-se al servei del nostre país. I jo poso tota la meva formació, les meves dues titulacions en enginyeria de telecomunicacions, els meus dos màsters, els meus 25 anys de professió i els 32 de militància política, al servei d’una idea i el seu escenari: Catalunya i la seva llibertat.

Ara, més que mai, cal posar seny per part de tothom. El país necessitarà els propers mesos una cohesió com no ha tingut en els últims 500 anys. Ha arribat el moment de donar un pas endavant, i la recuperació de valors per bastir un país és feina de tothom i a tot nivell, fins i tot deixant de fer córrer mentides com la que motiva aquest post, que tenen un rerefons profundament feixista. Perquè després d’això, què queda per començar a creure fil per randa l’actual discurs de “La culpa es de las autonomías… “

Sóc polític; crec profundament en la democràcia i en Catalunya. Estic convençut que hem de recuperar els valors perduts que tenen els països que sí funcionen, com Alemanya o els països nòrdics, si allò que volem és ser un estat. Pagar els impostos (pagar i cobrar factures amb l’IVA), respectar les normes de trànsit (no passar el semàfor en vermell quan som vianants) o fer servir els recursos públics quan cal (sanitat, subsidi d’atur, per exemple); aquests costums, que haurien de ser els únics acceptats i acceptables en una societat sana com la que aspirem a construir per a Catalunya, topa amb el fet que les actituds de molta gent s’han espanyolitzat –en base a l’arquetip de la picaresca que ja dibuixava fa segles el Lazarillo de Tormes-, i el que hem de fer és europeïtzar-les, com es faria als països amb més tradició democràtica del nostre continent. Instruïm-nos, aprenem de mestres com Mossèn Cinto Verdaguer, com Prat de la Riba, o el David Ben Gurion al seu llibre ”Anys de Lluita”, on explica la creació de l’Israel modern. Aprenem de tots ells, i serem molt més forts. La preocupació i la indignació de tothom és legítima, però no podem caure en paranys simplistes i destructius. Si ho fem, ens hauran vençut. Això no tornarà a passar.

Cap cim és prou alt