Formal error or insurmountable impasse?Defectes de forma o encaix impossible?

Every day sees new attacks in the central government’s offensive against Catalonia and the process of national transition, through its most tendentious and active branches in the fight against our national freedom. Clearly, we are referring to the Spanish judiciary. And I refer to the ‘judiciary’ not as a public power responsible for administering justice in society, but as an abstract concept at the service of Spanish centralism, given that, as is shown blatantly day after day, Spain has openly given up any pretence of hiding the hierarchical subservience of the judiciary, and obviously the legislative branch, to the executive of the PP.

The substitution of the chief prosecutor for Catalonia, Martín Rodríguez Solís, for having stated that he considered it legitimate for Catalonia to hold a referendum on self-determination is so vicious an attack on the very foundations of modern democracy that it is difficult to believe it is happening in the 21st century. Yet it is. It happened just one week ago. An event that will appear in the history books as the final straw for the history of Catalonia and Spain. And just to underline the magnitude of the attack on our democracy for people reading those future history books, another highly significant event took place in the last few days, despite its lack of media coverage: the reversal, by the Supreme Court of Catalonia, of the constitutional decree of the Association of Telecommunications Engineers of Catalonia (CETC) due to ‘formal errors’ in the announcement and procedures of the assembly at which the request for the constitution of the CETC was approved. A further effort by our telecommunications engineers to provide a better, more immediate service to our public has been cut down from the very start by the Spanish judiciary, with the added cynicism of citing ‘formal reasons’.

How curious that it is the Spanish powers, so adept at manipulating and destroying the expressions of freedom by the people they have been repressing for centuries, who should talk about formal errors; there is currently no bigger formal error in Europe than the Spanish State. Obviously, Madrid knows this, realises that the whole of Europe knows this and no longer hides its efforts to cripple any step forward made by our country, whatever its nature. It is somehow comforting to see this state of anxiety revealed through such judicial sentences day after day. But the Catalans will know when to choose between the law and legitimacy, if the Spanish State insists on preventing them from going hand in hand. They will know what decision to make. And, as the poet said, we shall be ever faithful. Let there be no doubt. We shall be ever faithful.

Nous atacs se sumen aquests dies a l’ofensiva del Govern Central contra Catalunya i el procés de transició nacional a través d’un dels seus braços més tendenciosos i actius en la lluita contra la nostra llibertat nacional. Parlem, evidentment, del poder judicial espanyol. I parlo del “poder judicial”, no com a poder públic encarregat d’administrar justícia a la societat sinó com a concepte abstracte al servei del centralisme espanyolista atès que, com de forma flagrant se’ns mostra dia a dia, Espanya ha renunciat obertament a ni tan sols dissimular la dependència jeràrquica del poder judicial –òbviament també del legislatiu- de l’executiu del PP.

La destitució del Fiscal en Cap de Catalunya, Martín Rodríguez Solís per haver manifestat que considerava legítim que Catalunya aspiri a celebrar una consulta d’autodeterminació– és un atemptat tan salvatge contra la base de qualsevol democràcia moderna que ens sembla impossible que estigui passant al segle XXI. Però sí. Ha passat fa ara tot just una setmana. Un d’aquells fets que quedaran marcats als llibres d’història com un punt d’inflexió final entre la història de Catalunya i Espanya. I perquè aquells qui consultin les hemeroteques en el futur tinguin consciència de la magnitud de l’ofensiva que la nostra democràcia està patint, aquests dies també ha tingut lloc un altre fet molt significatiu per la seva rellevància, més que no pas per la seva transcendència mediàtica: l’anul·lació, per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del decret de constitució del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC), tot al·legant “defectes formals” de la convocatòria i la celebració de l’assemblea en la qual va ser aprovada la sol·licitud de constitució del CETC. Un nou esforç dels nostres professionals de l’enginyeria de telecomunicació per dur un servei més proper i millor als nostres ciutadans, decapitat a les primeres de canvi pel poder judicial espanyol, amb l’afegit cinisme de fer-ho per “motius de forma”.

És curiós que els poders espanyols, tan avesats a manipular i destruir qualsevol expressió de llibertat dels pobles que porten tants segles reprimint, parlin de defectes de forma; no hi ha actualment defecte de forma més gran a Europa que el mapa de l’Estat Espanyol. És evident que Madrid ho sap, sap que tot Europa ho sap i ja no s’amaga de posar pals a les rodes a qualsevol –sigui quin sigui- pas endavant del nostre país. D’alguna forma és reconfortant que cada dia se’ns informi del seu estat de nerviosisme a través d’aquestes sentències judicials. Però els catalans sabrem quina triar si –com l’Estat Espanyol s’entesta a no permetre que vagin de la mà l’una de l’altra- ens obliguen a escollir entre la llei i la legitimitat. Sabrem quina decisió prendre. I com deia el poeta, ens mantindrem fidels. Que no en tinguin cap dubte. Ens mantindrem fidels.

The ghostly spectre of the Spanish governmentL’espectre fantasmal del govern espanyol

Today, we will get straight to the point because the issue is rather self-explanatory and it illustrates the interests of the Spanish Government with regards to the democratic aspirations of the Catalan nation from an event that apparently might have seemed quite incidental.

Let´s get started: I find out that the Spanish government is bringing the Catalan audiovisual legislation to the Constitutional Court. Right there and then, I lock myself in my office and I start investigating the case, because it´s not the first time that this has happened – first, it was the PSOE political party, and now, the PP – I quickly find out that it is happening for the same reason as before: due to the articles that refer to the radio-electric spectrum of the Catalan audio-visual legislation. And that is not all. What makes the whole thing quite astonishing – and I am obviously speaking metaphorically, because the official bulletins and the session newspapers don’t lie – given that 2 out of the 3 articles that the PP political party is taking to the Constitutional Court in Madrid are exactly the same 2 amendment articles from the Catalan PP party regarding the Catalan audio-visual legislation. Can you see where I am going with this? The PP is taking exactly the same articles to the Constitutional Court in Madrid that were written by the Catalan PP political party.

Leaving aside the absurd, and in reality, quite vignette-like appearance of this demonstrated lack of coordination and incompetence of the Catalan PP Trojan horse in relation to their own headquarters, what is essential and relevant to look at is that for quite a long time now, the central government, regardless of the party in power, PSOE or PP, by the use of various chicaneries and legal strategies, is always trying to steal our jurisdictions and legal bodies regarding the radio-electric spectrum, which basically is our national audio-visual environment. Their next step in that regard, is to try to eliminate the 2nd MUX of the CCMA (Catalan Corporation of Media), with the eventual objective of controlling, restricting and conditioning the independence of our communications space. Quite right: condition our independence. Until it is eliminated.

What are we left with then, but our obligation to all work together in order to free Catalonia of the burden of the Government in Madrid? What are we meant to do when our legitimacy is continously being stepped on by the ongoing and undisrupted chain of Spanish laws and their higher courts?

The answer is very clear. We all have to walk together towards our own State, without letting the spectre of the central government stop us on the road ahead.

Avui anirem força a barraca, perquè el tema és autoexplicatiu i ens il•lustra els interessos del Govern espanyol respecte les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya a partir d’un fet aparentment anecdòtic.

Comencem: m’assabento que el govern espanyol porta al Tribunal Constitucional la llei catalana de l’audiovisual. Ràpidament em tanco al despatx i investigo el tema, perquè no és el primer cop que succeeix –primer, per part del PSOE, i ara, pel PP-, i descobreixo que és pel mateix motiu: els articles que fan referència a l’espectre radioelèctric a la Llei Catalana de l’Audiovisual. I la cosa no acaba aquí, no. El que fa absolutament increïble el cas –i parlo, òbviament, de forma metafòrica, perquè els butlletins oficials i els diaris de sessions no enganyen- és que 2 dels 3 articles que el PP porta a Madrid al Tribunal Constitucional són exactament 2 articles producte de sengles esmenes del PP de Catalunya a la Llei de l’Audiovisual de Catalunya. M’explico? El PP porta a Madrid al Tribunal Constitucional uns articles redactats, fil per randa, pel PP de Catalunya.

Deixant de banda el demencial i, en realitat, anecdòtic aspecte de la manca de coordinació i la incompetència del cavall de Troia del PP de Catalunya respecte la seva matriu, allò que és rellevant és que ja fa molt de temps que el govern central, ja sigui controlat pel PSOE o pel PP, mira d’anar robant, amb múltiples subterfugis i estratègies legals, les nostres competències i organismes pel que fa a l’espectre radioelèctric, és a dir, l’àmbit audiovisual del nostre país –el següent pas, per cert, és l’intent de suprimir el 2on MUX de la CCMA-, amb l’objectiu final de controlar, restringir i condicionar la independència del nostre espai de comunicació. I ja ho diem bé: condicionar la nostra independència. Fins eliminar-la.

Què ens queda, doncs, sinó l’obligació de treballar tots junts per alliberar Catalunya del llast del Govern de Madrid? Què hem de fer si la nostra legitimitat és perpètuament trepitjada pel constant i ininterromput cadenat de les lleis espanyoles i els seus tribunals superiors?

La resposta està molt clara. Caminem tots junts vers un estat propi, sense deixar de cap manera que l’espectre del govern central ens aturi en el camí.