Etiquetado: “país”

Crisis? What crisis?


Ja ho apuntava “Supertarm” al 1975, depèn de qui la tingui.

Supertramp_-_Crisis

Les xifres macroeconòmiques milloren i portem bastants mesos on l’atur va baixant, i més encara si ho mirem des de la perspectiva de Catalunya. Però encara tenim molta distància de països germans a Europa que estan entre el 4% i el 5 % i s’esgarrifen! Que passa doncs?

Que tenim “Atur estructural”, és a dir, que l’estructura de treball té problemes per oferir feina a certes capes de la població, més concretament als joves menors de 30 anys i al s aturats de més de 45 anys.

A nivell Espanyol en els joves que no tenen l’ESO, l’atur es dispara a més d’un 60% i dels que la tenen a un 40%. Segons dades oficials del 2008, les persones que no tenien cap titulació tenien una taxa d’atur del 80%, avui per avui estem al 60%. Tot i així l’atur també abasta a gent amb titulació Universitària, que han d’abandonar el país per trobar feina.

I quin futur ens espera? Doncs impulsar la creació d’empreses, facilitar els tràmits per posar en marxa negocis, facilitar la vida als autònims… En aquest punt faré un reflexió. A Catalunya som 600.000 autònoms més o menys i tenim una xifra d’aturats al voltant de les 600.000 persones. Us imagineu si cadascun dels autònoms contractés a un aturat? S’hauria acabat l’atur!!. Evidentment això no és tant fàcil ni directe, un dissenyador no contactarà mai a un electricista, no lliga això.

Al meu entendre tenim dos camins, incentivar l’ajut  a la contractació de persones de més de 45 anys i el seu reciclatge a tots els sectors, i incidir amb molta força en la formació al jovent. La formació és la clau per tenir una societat amb la màxima ocupació possible incloent-hi el reciclatge continu dins l’empresa, com l’exemple alemany.

L’economia torna a millorar, però podria frenar-se si no té la capacitat de cercar nous treballadors més preparats, en cada sector, en el turisme, el tèxtil o l’automoció i no cal dir el tecnològic en el sentit més ampli ( TIC, Bio, educació, alimentari, etc.. )

Un país com Catalunya ha de estar entre les primeres nacions del mon en recerca, competitivitat, activitat econòmica i exportació, però també en el benestar dels seus ciutadans i això no es fa amb només que amb esforç de les institucions públiques, cal també el de les empreses i sindicats, i òbviament també dels propis interessats. En aquest repte hi contribuïm tots, no només el “Pare” Estat.

El testimoni de tenir la millor formació i titulació és per a tothom. Cal conscienciar-se de que qui no estigui ben preparat per l’evolució enològica que cada dia és més rapida, perdrà punts per treballar i estar connectat amb els canvis que viurem.

En breu tindrem la oportunitat de construir un nou país, comencem-lo bé des del principi.