Etiquetado: montserrat

Tres reflexions des del sentiment de pertinença convergent

 

montserrat1No hem de renunciar a l’objectiu de la Transició Nacional. Ni un pas enrere pel dret a decidir, i que el poble digui el què vol, amb llibertat i serenor, i en el millor moment per guanyar la consulta.

Aquest procés es va posar en marxa fa tot just 8 mesos amb el canvi de Govern, a poc més d’un any del Congrés de Reus, i tot i així tenim la sensació d’anar tard? Aquests  processos son, més que llargs, complexes i feixucs. I que ens pensàvem? Que no hi hauria guerra bruta?

Plantar cara significa ser valents i sobre tot, sobre tot, anar units.

Una de les mancances del poble català ha estat la seva poca cohesió des de fa 500 anys, el foc amic, la desconfiança entre germans. Només la unió i la força de tots farà possible el que ara sembla impossible. ”Ells” en els temes d’Espanya van a una i en això no podem pas equivocar-nos de nou. CDC es i ha de seguir sent la referència en la política catalana. CDC també dona exemple en la renovació democràtica, aprovant el nostre codi ètic, com partit sà, net i democràtic que som.

La nostra orquestra nacional, el govern, el partit, la coalició, i l’espai sobiranista català ha de tocar sense desafinar. Alguns que fan el “repicó” sovint “durant” massa cops, encara no ho han entès. El nostre públic, el poble català, espera una bona simfonia, i tenim un sol director d’orquestra, el President Mas.. El primer President del nou Estat Català.

2.   Hem d’estar tots al costat del President

A vegades sembla que només hi haurà consulta perquè ERC ho hagi exigit i estipulat en el pacte de governabilitat, però cal recordar que al nostre programa ja hi fèiem esment, va estar present en tota la campanya electoral, i ho està en l’obra de govern, tal i com va explicar el President aquesta mateixa setmana.

Ara bé, en un món on les noticies duren unes hores i només es llegeixen els titulars, cal un esforç encara més gran, no només del Govern, si no també del partit en difondre, explicar, debatre cada dia i a tot arreu, tant l’obra de Govern, com els objectius nacionals, econòmics i socials. Ja ho fem, però només és un recordatori que no ens podem esgotar de fer-ho cada dia i a tot el territori. Hem de projectar la il·lusió del nou Estat en l’imaginari col·lectiu, hem de visualitzar molt més quin país tindrem i en quin país viurem.

El mèrit per assolir el nostre projecte serà convèncer a barris on el nostre missatge és més refractari, explicant que les seves problemàtiques tenen més possibilitats  de millorar en un nou estat més pròsper i social, on hi ha un lloc per a ells “també en castellà”. Hem de re alimentar (cada dia) la il·lusió dels catalans.

3.   La política es fa al carrer i a internet. Política 2.0

Com no, em deixareu aportar quelcom diferencial, la comunicació 2.0, o millor dit, la política 2.0

Els nostres avantpassats s’avisaven a cop de campana perquè el missatge anés ràpidament. Les campanes reunien la a gent a la plaça i a la plaça es debatia i es decidia.

Avui és el que passa amb les xarxes socials, especialment twitter i facebook. La gent sent campanes, la gent va a les xarxes socials i allà es debat el que es fa i el que no, o com i qui genera opinió. Aquest mitjà dóna el pols del poble i a més, ens permet fer-ho en anglès i per tot el món. Hem de fer un pas més. Igual que tenim la nostra identitat i cuidem la nostra reputació en les nostres viles i ciutats, ens hem de proveir també d’una identitat digital per explicar en aquestes “noves places” què fem des dels diferents governs on estem (Generalitat i municipals), des dels grups a la oposició, però també la feina que es fa com a diputats i diputades.

Els convergents en sabem molt d’anar a fer “mercats”: escoltem i expliquem, però ara, a més, hem d’anar a twitter, facebook o d’altres espais en el món virtual. Hem de ser-hi presents. No hi podem faltar.

Carles Flamerich, President de la sectorial TIC de Convergència Democràtica de Catalunya