No hem de renunciar a l’objectiu de la Transició Nacional. Ni un pas enrere pel dret a decidir, i que el poble digui el què vol, amb llibertat i serenor, i en el millor moment per guanyar la consulta.
Aquest procés es va posar en marxa fa tot just 8 mesos amb el canvi de Govern, a poc més d’un any del Congrés de Reus, i tot i aixà tenim la sensació d’anar tard? Aquests processos son, més que llargs, complexes i feixucs. I que ens pensà vem? Que no hi hauria guerra bruta?
Plantar cara significa ser valents i sobre tot, sobre tot, anar units.
Una de les mancances del poble catalĂ ha estat la seva poca cohesiĂł des de fa 500 anys, el foc amic, la desconfiança entre germans. NomĂ©s la uniĂł i la força de tots farĂ possible el que ara sembla impossible. ”Ells” en els temes d’Espanya van a una i en això no podem pas equivocar-nos de nou. CDC es i ha de seguir sent la referència en la polĂtica catalana. CDC tambĂ© dona exemple en la renovaciĂł democrĂ tica, aprovant el nostre codi ètic, com partit sĂ , net i democrĂ tic que som.
La nostra orquestra nacional, el govern, el partit, la coalició, i l’espai sobiranista català ha de tocar sense desafinar. Alguns que fan el “repicó” sovint “durant” massa cops, encara no ho han entès. El nostre públic, el poble català , espera una bona simfonia, i tenim un sol director d’orquestra, el President Mas.. El primer President del nou Estat Català .
2. Hem d’estar tots al costat del President
A vegades sembla que només hi haurà consulta perquè ERC ho hagi exigit i estipulat en el pacte de governabilitat, però cal recordar que al nostre programa ja hi fèiem esment, va estar present en tota la campanya electoral, i ho està en l’obra de govern, tal i com va explicar el President aquesta mateixa setmana.
Ara bĂ©, en un mĂłn on les noticies duren unes hores i nomĂ©s es llegeixen els titulars, cal un esforç encara mĂ©s gran, no nomĂ©s del Govern, si no tambĂ© del partit en difondre, explicar, debatre cada dia i a tot arreu, tant l’obra de Govern, com els objectius nacionals, econòmics i socials. Ja ho fem, però nomĂ©s Ă©s un recordatori que no ens podem esgotar de fer-ho cada dia i a tot el territori. Hem de projectar la il·lusiĂł del nou Estat en l’imaginari col·lectiu, hem de visualitzar molt mĂ©s quin paĂs tindrem i en quin paĂs viurem.
El mèrit per assolir el nostre projecte serĂ convèncer a barris on el nostre missatge Ă©s mĂ©s refractari, explicant que les seves problemĂ tiques tenen mĂ©s possibilitats de millorar en un nou estat mĂ©s pròsper i social, on hi ha un lloc per a ells “tambĂ© en castellĂ ”. Hem de re alimentar (cada dia) la il·lusiĂł dels catalans.
3. La polĂtica es fa al carrer i a internet. PolĂtica 2.0
Com no, em deixareu aportar quelcom diferencial, la comunicaciĂł 2.0, o millor dit, la polĂtica 2.0
Els nostres avantpassats s’avisaven a cop de campana perquè el missatge anés rà pidament. Les campanes reunien la a gent a la plaça i a la plaça es debatia i es decidia.
Avui és el que passa amb les xarxes socials, especialment twitter i facebook. La gent sent campanes, la gent va a les xarxes socials i allà es debat el que es fa i el que no, o com i qui genera opinió. Aquest mitjà dóna el pols del poble i a més, ens permet fer-ho en anglès i per tot el món. Hem de fer un pas més. Igual que tenim la nostra identitat i cuidem la nostra reputació en les nostres viles i ciutats, ens hem de proveir també d’una identitat digital per explicar en aquestes “noves places” què fem des dels diferents governs on estem (Generalitat i municipals), des dels grups a la oposició, però també la feina que es fa com a diputats i diputades.
Els convergents en sabem molt d’anar a fer “mercats”: escoltem i expliquem, però ara, a més, hem d’anar a twitter, facebook o d’altres espais en el món virtual. Hem de ser-hi presents. No hi podem faltar.
Carles Flamerich, President de la sectorial TIC de Convergència Democrà tica de Catalunya