Every day sees new attacks in the central government’s offensive against Catalonia and the process of national transition, through its most tendentious and active branches in the fight against our national freedom. Clearly, we are referring to the Spanish judiciary. And I refer to the ‘judiciary’ not as a public power responsible for administering justice in society, but as an abstract concept at the service of Spanish centralism, given that, as is shown blatantly day after day, Spain has openly given up any pretence of hiding the hierarchical subservience of the judiciary, and obviously the legislative branch, to the executive of the PP.
The substitution of the chief prosecutor for Catalonia, Martín Rodríguez Solís, for having stated that he considered it legitimate for Catalonia to hold a referendum on self-determination is so vicious an attack on the very foundations of modern democracy that it is difficult to believe it is happening in the 21st century. Yet it is. It happened just one week ago. An event that will appear in the history books as the final straw for the history of Catalonia and Spain. And just to underline the magnitude of the attack on our democracy for people reading those future history books, another highly significant event took place in the last few days, despite its lack of media coverage: the reversal, by the Supreme Court of Catalonia, of the constitutional decree of the Association of Telecommunications Engineers of Catalonia (CETC) due to ‘formal errors’ in the announcement and procedures of the assembly at which the request for the constitution of the CETC was approved. A further effort by our telecommunications engineers to provide a better, more immediate service to our public has been cut down from the very start by the Spanish judiciary, with the added cynicism of citing ‘formal reasons’.
How curious that it is the Spanish powers, so adept at manipulating and destroying the expressions of freedom by the people they have been repressing for centuries, who should talk about formal errors; there is currently no bigger formal error in Europe than the Spanish State. Obviously, Madrid knows this, realises that the whole of Europe knows this and no longer hides its efforts to cripple any step forward made by our country, whatever its nature. It is somehow comforting to see this state of anxiety revealed through such judicial sentences day after day. But the Catalans will know when to choose between the law and legitimacy, if the Spanish State insists on preventing them from going hand in hand. They will know what decision to make. And, as the poet said, we shall be ever faithful. Let there be no doubt. We shall be ever faithful.
Nous atacs se sumen aquests dies a l’ofensiva del Govern Central contra Catalunya i el procés de transició nacional a través d’un dels seus braços més tendenciosos i actius en la lluita contra la nostra llibertat nacional. Parlem, evidentment, del poder judicial espanyol. I parlo del “poder judicial”, no com a poder públic encarregat d’administrar justícia a la societat sinó com a concepte abstracte al servei del centralisme espanyolista atès que, com de forma flagrant se’ns mostra dia a dia, Espanya ha renunciat obertament a ni tan sols dissimular la dependència jeràrquica del poder judicial –òbviament també del legislatiu- de l’executiu del PP.
La destitució del Fiscal en Cap de Catalunya, Martín Rodríguez Solís per haver manifestat que considerava legítim que Catalunya aspiri a celebrar una consulta d’autodeterminació– és un atemptat tan salvatge contra la base de qualsevol democràcia moderna que ens sembla impossible que estigui passant al segle XXI. Però sí. Ha passat fa ara tot just una setmana. Un d’aquells fets que quedaran marcats als llibres d’història com un punt d’inflexió final entre la història de Catalunya i Espanya. I perquè aquells qui consultin les hemeroteques en el futur tinguin consciència de la magnitud de l’ofensiva que la nostra democràcia està patint, aquests dies també ha tingut lloc un altre fet molt significatiu per la seva rellevància, més que no pas per la seva transcendència mediàtica: l’anul·lació, per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del decret de constitució del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC), tot al·legant “defectes formals” de la convocatòria i la celebració de l’assemblea en la qual va ser aprovada la sol·licitud de constitució del CETC. Un nou esforç dels nostres professionals de l’enginyeria de telecomunicació per dur un servei més proper i millor als nostres ciutadans, decapitat a les primeres de canvi pel poder judicial espanyol, amb l’afegit cinisme de fer-ho per “motius de forma”.
És curiós que els poders espanyols, tan avesats a manipular i destruir qualsevol expressió de llibertat dels pobles que porten tants segles reprimint, parlin de defectes de forma; no hi ha actualment defecte de forma més gran a Europa que el mapa de l’Estat Espanyol. És evident que Madrid ho sap, sap que tot Europa ho sap i ja no s’amaga de posar pals a les rodes a qualsevol –sigui quin sigui- pas endavant del nostre país. D’alguna forma és reconfortant que cada dia se’ns informi del seu estat de nerviosisme a través d’aquestes sentències judicials. Però els catalans sabrem quina triar si –com l’Estat Espanyol s’entesta a no permetre que vagin de la mà l’una de l’altra- ens obliguen a escollir entre la llei i la legitimitat. Sabrem quina decisió prendre. I com deia el poeta, ens mantindrem fidels. Que no en tinguin cap dubte. Ens mantindrem fidels.
