Etiquetado: Ben Gurion

La política, la democràcia, i els seus enemics

En els darrers dies molts de vosaltres haureu pogut rebre, via twitter, Facebook o qualsevol altra plataforma 2.0 –i fins i tot la televisió, la ràdio i la premsa se’n van fer ressò en alguns programes- un d’aquells hoax (un text fals que es difon amb intenció de confondre o com és el cas, directament, mentir) segons el qual a l’Estat Espanyol hi ha gairebé mig milió de polítics. Això, que és totalment fals, contribueix a alimentar la idea arrelada en molta gent que hi ha a l’Estat massa polítics, els quals formen una elit sense qualificació professional que, per dir-ho ras i curt, no fot ni brot i no pateix els efectes de la crisi sinó que, directament, se’n beneficia.

Com podeu comprendre, aquí hi haig de dir la meva. Els qui ja em coneixeu i seguiu aquest bloc ja sabeu de lluny quin càrrec tinc l’honor i la responsabilitat d’ocupar actualment i quina és la meva capacitació per dur-la a terme. Per a aquells qui heu arribat aquí sense saber qui sóc, em presento. Sóc en Carles Flamerich i Castells, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Govern de Catalunya.

Estic fart de la generalització segons la qual TOTS els polítics són corruptes i no serveixen per a res. Es tracta d’una idea profundament injusta, destructiva i antidemocràtica. Què us assembla si apliquem el mateix als empresaris, als funcionaris, banquers, metges, advocats, profesors, eclesiàstics o a qualsevol altre col•lectiu? Què hem de fer? Desfer-nos de tots els polítics? Doncs bé: jo ho sóc, de polític, i conec a molts com jo –i de totes les ideologies- que fem la nostra feina amb dedicació, amb responsabilitat i amb honestedat.

La política, la democràcia, és la que fa avançar els països i els tornen més lliures, fins i tot per defensar el dret que se’ns insulti en qualsevol mitjà de comunicació de forma absolutament simplista i demagògica. Aquesta és la grandesa de la democràcia, i que duri. I la democràcia no es construeix tota sola. Es construeix amb l’esforç de tots, dia a dia. Es construeix formant-nos com a individus, com a ciutadans, tenint present que un dia tot allò que hem après, tot el nostre esforç, pot posar-se al servei del nostre país. I jo poso tota la meva formació, les meves dues titulacions en enginyeria de telecomunicacions, els meus dos màsters, els meus 25 anys de professió i els 32 de militància política, al servei d’una idea i el seu escenari: Catalunya i la seva llibertat.

Ara, més que mai, cal posar seny per part de tothom. El país necessitarà els propers mesos una cohesió com no ha tingut en els últims 500 anys. Ha arribat el moment de donar un pas endavant, i la recuperació de valors per bastir un país és feina de tothom i a tot nivell, fins i tot deixant de fer córrer mentides com la que motiva aquest post, que tenen un rerefons profundament feixista. Perquè després d’això, què queda per començar a creure fil per randa l’actual discurs de “La culpa es de las autonomías… “

Sóc polític; crec profundament en la democràcia i en Catalunya. Estic convençut que hem de recuperar els valors perduts que tenen els països que sí funcionen, com Alemanya o els països nòrdics, si allò que volem és ser un estat. Pagar els impostos (pagar i cobrar factures amb l’IVA), respectar les normes de trànsit (no passar el semàfor en vermell quan som vianants) o fer servir els recursos públics quan cal (sanitat, subsidi d’atur, per exemple); aquests costums, que haurien de ser els únics acceptats i acceptables en una societat sana com la que aspirem a construir per a Catalunya, topa amb el fet que les actituds de molta gent s’han espanyolitzat –en base a l’arquetip de la picaresca que ja dibuixava fa segles el Lazarillo de Tormes-, i el que hem de fer és europeïtzar-les, com es faria als països amb més tradició democràtica del nostre continent. Instruïm-nos, aprenem de mestres com Mossèn Cinto Verdaguer, com Prat de la Riba, o el David Ben Gurion al seu llibre ”Anys de Lluita”, on explica la creació de l’Israel modern. Aprenem de tots ells, i serem molt més forts. La preocupació i la indignació de tothom és legítima, però no podem caure en paranys simplistes i destructius. Si ho fem, ens hauran vençut. Això no tornarà a passar.

Cap cim és prou alt