Internet no complirà la llei d’horaris comercials.

En les darreres setmanes hem pogut veure com el sector del comerç intenta fer front a un nou atac a Catalunya per part del govern espanyol. Aquest cop pel reial decret llei 20/2012, on s’envaeixen les competències que la Generalitat de Catalunya té sobre comerç i que, per tant, ha estat recorregut pel propi govern.

Deixant de banda el fet que aquest és un exemple més de les polítiques recentralitzadores de l’estat espanyol i que en tindríem per parlar-ne una bona estona, aquest episodi m’ha suscitat algunes reflexions que volia compartir.

El punt de trobada entre el comerç i la societat de la informació (l’àmbit que conec abastament), és el comerç electrònic o e-commerce. I per això aquest titular: Internet no complirà la llei d’horaris comercials. És a dir, mentre uns es plantegen com fer front l’impacte negatiu que tindrà el decret llei en el model comercial actual, els més joves i habituats a la vida a la xarxa, que alhora son els consumidors actuals i futurs, ens demanen i empenyen a evolucionar el nostre comerç cap a la xarxa.

Ja fa temps que vivim la migració cap a la xarxa, ja sigui un comerç, com un polític, ja sigui amb una web o amb una identitat a twitter. El fet és que internet, trenca les barreres de l’espai i el temps. Un exemple, el domini punt cat, que va ser el segon domini que més va créixer el 2012. El domini punt cat traspassa l’espai de Catalunya i es comporta en la globalitat que representa internet, no segons els límits que ens vulguin imposar des de fora, sinó segons la voluntat dels catalans i catalanes que aposten estar a la xarxa amb aquest domini.

Els tecnòlegs tenim un llenguatge una mica “especial” i quan parlem, ens miren de forma estranya, especialment en alguns àmbits. Però no és pel “llenguatge” que utilitzem pel que no ens entenen. És pel canvi d’hàbits que representa. Avançar cap a la societat de la informació, és més que tenir una web o un mòbil intel·ligent. Representa repensar, ja que parlàvem de comerç, el nostre negoci. Cal defensar el nostre model comercial “offline” però no ens hem de quedar aquí. Hem d’avançar i transportar-lo també a l’àmbit “online”. Quines son les pors? A internet, no hi ha horaris comercials ni dies festius. A internet, tot el que es ven juga en igualtat de condicions. Internet és veritable democràcia, i per tant, qui tingui un bon producte i servei, serà qui triomfarà.

Escribe un comentario

Puede usar HTML:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>