The Telecommunications Market Commission and the State policiesCMT i política de país

In the last days we have been receiving, with increasing surprise and indignation, news on the creation of the new Spanish National Commission of Competition and Markets, which will concentrate in a single entity most of the regulatory powers of the Spanish State and which, among other collateral measures, will empty the powers of the Telecommunications Market Commission (CMT), as well as moving its headquarters from Barcelona to Madrid.

At a time when Europe is clearly committed to the doctrine of separation of regulating bodies from governments, namely the principle of independence, which results in a clear boost of competitiveness in key sectors of the economy, as well as encourage innovation and result in better services for our citizenship, Madrid is doing exactly the opposite, concentrating regulatory authority in a strongly government-controlled single body, which will bring about arbitrariness and lack of transparency in decision making. In the case of the CMT, in addition, the bulk of its powers will not even be transferred to the new regulatory body, but straight to the Spanish government through the Ministry of Industry, Tourism and Trade.

At a time when Barcelona has become, after so many efforts and a job well done, the Mobile World Capital, ie, the center of the Mobile world, and is working to become the capital of an international technological arbitration body, which will make Barcelona become synonymous of innovation and think-tank of the most strategic technology of the XXI century, the Spanish government seizes the competences of the CMT and takes it to Madrid.

If not enough with these examples, let me add three more: The re-centralization of the state airports management, the resurrection of projects that refer to times not so distant but deeply reactionary such as the national hydrological plan or the central railway corridor -which caused a few days ago one of the most spectacular Spanish government ridicules in Brussels-, or the intention to ban the use of Catalan Language in the Spanish senate.

Under the pretext of an alleged austerity and a better management of resources in an unfavorable context, we are witnessing a series of decisions from the Madrid government which can’t be tagged but as economically autistic, profoundly wrong and politically and territorially unacceptable in any society that should seek to overcome the present crisis and not the exact opposite.

To block the strength of Catalonia turns out so expensive for Spain. Instead of allowing, if not boosting, our energy as a nation, Madrid tries again to strangle us regardless if their decisions go against their own interests or those of the European Union itself, which assists at each meeting of ministers to some new outrageous and incomprehensible Spanish minister position in any current issue such as the ones I just mentioned.

We can not wait any longer. We must begin to strengthen our power structures in order to defend ourselves from the Madrid recentralization obsession and to start walking firmly towards full sovereignty. So have we made clear this weekend the attendees of the National Conference of Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) last weekend in Reus (South Catalonia). In the words of Oriol Pujol, or new secretary-general, to whom I heartily congratulate for his new appointment, “We want a free Catalonia; a fair and sovereign Catalonia which occupies its own space in the world of the XXI century”.  A Catalonia not having to ask permission to anyone to grow in freedom and not finding obstacles to share its vocation of work, innovation and openness to the world. En els darrers dies hem anat rebent amb creixent  sorpresa i indignació notícies sobre la creació de la nova Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que farà concentrar en un sol ens controlat pel Govern central la gran majoria de les competències en matèria reguladora de l’Estat i que, entre d’altres mesures col·laterals, buidarà les competències de la CMT i la traslladarà a Madrid.

En el moment que Europa aposta clarament per la doctrina de la separació dels ens reguladors dels governs, és a dir, pel principi d’independència, que redunda clarament en la competitivitat de sectors claus de l’economia, en propiciar la innovació i uns millors serveis finals per als usuaris, Madrid fa tot el contrari i concentra les competències reguladores en un sol ens fortament controlat pel govern central, la qual cosa afavorirà, entre d’altres aspectes, l’arbitrarietat i la manca de transparència en la seva presa de decisions. En el cas de la CMT, a més, el gruix de les seves competències no seran ja ni tan sols transferides al nou ens regulador, sinó que seran directament gestionades pel govern a través del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

En el moment que Barcelona ha esdevingut, després de tants esforços i de feina ben feta, la Mobile World Capital, és a dir, el centre mundial de la telefonia mòbil, i que s’està treballant per aconseguir també la capitalitat d’un òrgan internacional d’arbitratge tecnològic, que farà esdevenir Barcelona sinònim de tecnologia i innovació i think-tank de la tecnologia punta més estratègica del segle XXI, Madrid buida de competències la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i se l’endú del districte 22@ de Barcelona.

Si no en tenim prou amb aquests exemples, us n’afegeixo tres més: La recentralització de la gestió aeroportuària de l’Estat, el resurrecció de projectes que ens remeten a èpoques no tan llunyanes però profundament reaccionàries com el pla hidrològic nacional o el corredor ferroviari central, que fa pocs dies va provocar un dels ridículs més espectaculars del govern central a Brussel·les, o la intenció de suprimir el dret d’ús del català al senat.

Sota l’excusa d’una pretesa austeritat i una millor gestió de recursos en un context poc favorable, estem essent testimonis d’una bateria de decisions provinents del govern de Madrid econòmicament autistes,  profundament equivocades i política i territorialment inacceptables per a qualsevol societat que tingui com a objectiu sortir de la crisi i no tot el contrari.

Posar bastons a les rodes de la força de Catalunya li surt molt car a Espanya. En lloc de facilitar, si no ja impulsar, la nostra energia com a país, Madrid torna a decidir provar d’escanyar-nos sense importar si les seves decisions van en contra dels seus propis interessos o dels de la pròpia Unió Europea, que assisteix, a cada reunió de ministres, a nous i incomprensibles posicionaments d’algun ministre espanyol en qualsevol tema d’actualitat com els que acabo d’esmentar.

No podem esperar més. Hem de començar a enfortir les nostres estructures de poder per tal de defensar-nos de l’obsessió recentralitzadora de Madrid i començar a caminar fermament cap a la plena sobirania, cap a l’estat propi. Així ho hem fet palès els assistents aquest cap de setmana a Reus en el congrés de CDC. En paraules d’Oriol Pujol, el nostre nou secretari general –a qui aprofito per felicitar de tot cor pel seu nou càrrec-, “volem una Catalunya lliure, justa i sobirana que ocupi un espai propi en el món del segle XXI”. Una Catalunya que no hagi de demanar permís a ningú per créixer en llibertat i que no trobi obstacles a la seva vocació treballadora, innovadora i oberta al món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *