CMT i política de país

En els darrers dies hem anat rebent amb creixent  sorpresa i indignació notícies sobre la creació de la nova Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que farà concentrar en un sol ens controlat pel Govern central la gran majoria de les competències en matèria reguladora de l’Estat i que, entre d’altres mesures col·laterals, buidarà les competències de la CMT i la traslladarà a Madrid.

En el moment que Europa aposta clarament per la doctrina de la separació dels ens reguladors dels governs, és a dir, pel principi d’independència, que redunda clarament en la competitivitat de sectors claus de l’economia, en propiciar la innovació i uns millors serveis finals per als usuaris, Madrid fa tot el contrari i concentra les competències reguladores en un sol ens fortament controlat pel govern central, la qual cosa afavorirà, entre d’altres aspectes, l’arbitrarietat i la manca de transparència en la seva presa de decisions. En el cas de la CMT, a més, el gruix de les seves competències no seran ja ni tan sols transferides al nou ens regulador, sinó que seran directament gestionades pel govern a través del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

En el moment que Barcelona ha esdevingut, després de tants esforços i de feina ben feta, la Mobile World Capital, és a dir, el centre mundial de la telefonia mòbil, i que s’està treballant per aconseguir també la capitalitat d’un òrgan internacional d’arbitratge tecnològic, que farà esdevenir Barcelona sinònim de tecnologia i innovació i think-tank de la tecnologia punta més estratègica del segle XXI, Madrid buida de competències la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i se l’endú del districte 22@ de Barcelona.

Si no en tenim prou amb aquests exemples, us n’afegeixo tres més: La recentralització de la gestió aeroportuària de l’Estat, el resurrecció de projectes que ens remeten a èpoques no tan llunyanes però profundament reaccionàries com el pla hidrològic nacional o el corredor ferroviari central, que fa pocs dies va provocar un dels ridículs més espectaculars del govern central a Brussel·les, o la intenció de suprimir el dret d’ús del català al senat.

Sota l’excusa d’una pretesa austeritat i una millor gestió de recursos en un context poc favorable, estem essent testimonis d’una bateria de decisions provinents del govern de Madrid econòmicament autistes,  profundament equivocades i política i territorialment inacceptables per a qualsevol societat que tingui com a objectiu sortir de la crisi i no tot el contrari.

Posar bastons a les rodes de la força de Catalunya li surt molt car a Espanya. En lloc de facilitar, si no ja impulsar, la nostra energia com a país, Madrid torna a decidir provar d’escanyar-nos sense importar si les seves decisions van en contra dels seus propis interessos o dels de la pròpia Unió Europea, que assisteix, a cada reunió de ministres, a nous i incomprensibles posicionaments d’algun ministre espanyol en qualsevol tema d’actualitat com els que acabo d’esmentar.

No podem esperar més. Hem de començar a enfortir les nostres estructures de poder per tal de defensar-nos de l’obsessió recentralitzadora de Madrid i començar a caminar fermament cap a la plena sobirania, cap a l’estat propi. Així ho hem fet palès els assistents aquest cap de setmana a Reus en el congrés de CDC. En paraules d’Oriol Pujol, el nostre nou secretari general –a qui aprofito per felicitar de tot cor pel seu nou càrrec-, “volem una Catalunya lliure, justa i sobirana que ocupi un espai propi en el món del segle XXI”. Una Catalunya que no hagi de demanar permís a ningú per créixer en llibertat i que no trobi obstacles a la seva vocació treballadora, innovadora i oberta al món.

One comment

  1. JS

    Espanya ens hauria de cuidar, respectar i fins i tot mimar com un tresor o si voleu com un actiu d’alt rendiment.  Si resulta que ens descuida, maltracta i fins i tot desprecia, llavors per quina raó hauriem de seguir de la ma d’Espanya. 
    No ho sé pas, no se m’acut…

Escribe un comentario

Puede usar HTML:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>